Mar arrissada
Antecedents
Diagonal Mar és, ara per ara i segons la nostra opinió, un model de creixement urbà amb greus problemes en la seva consolidació.
Un àrea sense intensitat urbana on es difícil imaginar-se la vida d'un Downtown. On no es dona la densitat d'activitats que demana un veritable centre urbà.
Ací i allà s'erigeixen edificis que per llur alçada (ni prou alta per dir-se “gratacel”, ni integrada al continuum urbà) ens recorden per la forma a un barri de negocis d'una ciutat petita del sud-est asiàtic.
D'altre banda l'avinguda Diagonal és una peça mestra de l'urbanisme de I. Cerdà on cada oportunitat de construir pot significar generar una important fita ciutadana. Un carrer que abasta la mida de la ciutat sencera i que finalment arriba a la mar té, al marge de l'estructura del barri que l'envolta, aquesta enorme capacitat.
La cambra de Comerç canvia de casa; deixa un palau situat a l'antiga porta marítima de la ciutat i aposta, doncs, per un indret difícil. El nou edifici no podrà distingir-se ni per la seva volumetria general ni per alçada a tants edificis propers. A banda d'això constatem que a l'avinguda Diagonal cap dels seus edificis en alçada inaugura un model formal propi o original. Molts dels “petits gratacels” que esquitxen el seu recorregut tenen referents previs fora de la ciutat: L'antic Banc Atlàntic te pares a Milà (Ponti) i Nova York (Gropius), L'edifici Atalaia pren com a referent la Torre Velasca (BBPR), també a Milà. Nouvel s'emparenta al Foster de la City de Londres...
Un altre tret que marca negativament el districte del 22@ i la nova façana marítima és la textura, el tacte a la vista dels edificis que hi concorren. Massa llisos i opacs, massa freds, molt tancats en si mateixos, incapaços de transmetre la qualitat dels materials de façana. Paraments rígids, murs cortina en tensió, revestiments flotants de pedra o formigó tantes vegades vistos.
Estratègia Inicial
El primer que farem des de la nostra proposta serà desdibuixar el perfil en planta de l'edifici. Convertir la figura del solar en un sistema aparentment autònom de les alineacions a la Diagonal i al c. Selva de Mar. Això ho farem amb la normativa en mà i sense perdre un sòl metre quadrat de sostre edificable.
Ens fixarem en la pell de l'edifici com a element productor de l'energia urbana que li nega l'entorn immediat.
Arrissar la pell de les façanes com la mar Mediterrània en un dia de Setembre. Paraments vibrants i complexos com el reflex de la llum a l'aigua. Un perfil canviant que vol al seu torn reflectir la vitalitat de la societat civil catalana representada en aquesta ocasió per La Cambra.
Aquesta façana de geometria concoïdal, semblant a una destral de sílex neolítica és alhora arcaica i contemporània.
Organització i prestacions
La planta és un cas particular de l'anomenat “Typical Plan” descrit per R. Koolhaas per als edificis d'oficines en alçada de Manhattan. Un nucli de comunicacions verticals i serveis col•locat en el lloc més central possible de la planta i, si això no fora possible per les ajustades dimensions de la mateixa, deixant el màxim de pell i les millors orientacions i llum pels espais d'oficines. La resta de l'espai el més neutre possible, deixant marge per a diferents configuracions. Els elements fixos apareixen com bombolles agrupades per la seva pròpia tensió superficial. Des de l'interior la pell de l'edifici s'entén ara com un clar dins un exterior continu d'escuma. Un edifici permeable.
Una doble pell solar en els paraments de façana orientats entre sud-est i sud-oest servirà tant per escalfar com per refrigerar l'edifici segons la circumstància. Panells foto voltaics repartits en aquestes orientacions a la pell exterior, ventilats naturalment per la convecció generada per llur pròpia temperatura. Aire en moviment aprofitat per acumuladors tèrmics a la teulada, l'energia neta dels cuals servirà per optimitzar el consum energètic de les bombes de calor tant per generar calor com fred.
